VIDEOGRAFÍA
1.- Reforç Positiu/Negatiu
En aquest vídeo es veu un fragment de la sèrie The Big Bang Theory, en el
qual un dels protagonistes, Sheldon Cooper , empra el condicionament operant per
a modificar la conducta de la seua amiga Penny. Utilitza bombons de xocolata
per a recompensar les conductes que se aproximen a les que el vol aconseguir i
modificar, produint així un increment de les seues conductes favorables.
2.- Wilhelm Wundt
En aquest vídeo descriu principalment la història personal i científica de Wilhelm Wundt. Així com la seua gran influència al llarg de la psicologia. Realitza un recorregut sobre les seues recerques i influències feia altres investigadors. Es pot observar l'evolució dels seus mètodes, de la introspecció a la psicologia dels pobles. El naixement de l'Escola de Wurzburgo , amb els seus màxims representants. El conflicte que va sorgir entre Wundt i aquests, sobre l'estudi del pensament i l'afirmació de l'existència d'un pensament sense imatges, contrari al que pensava Wundt. Per últim, es realitza una síntesi de les seues aportacions i el seu legat a la psicologia.
En aquest vídeo descriu principalment la història personal i científica de Wilhelm Wundt. Així com la seua gran influència al llarg de la psicologia. Realitza un recorregut sobre les seues recerques i influències feia altres investigadors. Es pot observar l'evolució dels seus mètodes, de la introspecció a la psicologia dels pobles. El naixement de l'Escola de Wurzburgo , amb els seus màxims representants. El conflicte que va sorgir entre Wundt i aquests, sobre l'estudi del pensament i l'afirmació de l'existència d'un pensament sense imatges, contrari al que pensava Wundt. Per últim, es realitza una síntesi de les seues aportacions i el seu legat a la psicologia.
*[URL]: http://www.canaluned.com/#frontaleID=F_RC§ionID=S_TELUNE&videoID=9513
3.- Conectivismo y educación
En aquest vídeo, podem veure com el conectivisme apareix com una tendència
alternativa a les ja existents sobre l’aprenentatge. Alternativa al
conductisme, cognitivisme i constructivisme. Aquesta pren consciència de moltes
coses que no es tenien en compte en aquestes teories. Es basa en la connexió,
sent l’element principal la xarxa, la qual està formada per nodes, connexions i
senyals.
Des d’aquesta perspectiva l’aprenentatge seria caòtic, no seria ordenat.
Permetria observar les diferents
tendències, però no podríem predir-lo. Seria continu, aprenem durant tota la
vida, des d’abans de nàixer fins quan morim, perquè les idees deixen de fluir.
Però ho hauríem de confondre amb l’escolarització al llarg de la vida, no seria
necessària l’educació formal. Seria un procés de co-creació, un procés
d’interacció social, molt de la mà d’allò que deia Vygotsky.
Seria complex, no lineal on intervindrien múltiples variables. Trobaríem
especialització connectada, nodes especialitzats que actuarien entre ells. Per
últim, diríem que seria incert, la informació canvia constantment, per tant
algunes de les coses que aprenem hui, és possible que no siguen certes en un
altre moment.
*[URL]: http://www.youtube.com/watch?v=p8GKp_YoS8A
4.- La Naranja Mecànica
En la pel·lícula La Naranja Mecànica podem observar la utilització de
tècniques conductistes per a la modificació de la conducta. Tal i com hem dit,
la concepció conductista tractava d’explicar la conducta basant-se en termes
d’associació E-R, i així donava una explicació mecanicista a la conducta tant
humana com animal i es concebia que les lleis d’aprenentatge eren les mateixes
per a tots els organismes, deixant de banda d’aquesta manera els processos
interns que realitza el propi subjecte. Centrant-nos més en la pel·lícula,
podem veure com s’utilitza aquest procediment de modificació de conducta en el
protagonista, qui és una persona molt agressiva, per tractar que deixa
d’obtenir plaer mitjançant aquesta. Tracten que el protagonista associa una
sèrie d’imatges d’ultra violència i sexe i la novena simfonia de Beethoven amb els efectes desagradables i vòmits que li
produeix la droga que li proporcionen mentre les veu, tractant que, mitjançant
la repetició d’aquest aparellament finalitza reaccionant de la mateixa manera a
les imatges que a la droga, sense la presència d’aquesta. Però, s’observa al
final, la limitació que aquest paradigma té, quan a l’escoltar la música
associada a les imatges sense aquestes diverses vegades, produeix una extinció
dels efectes que abans s’havien aconseguit mitjançant l’associació.
*[URL]: http://www.youtube.com/watch?v=t4kGFFPR7rY
5.- Wolfgang Köhler
En aquest vídeo s'ofereix una síntesi sobre la seua vida, obra i
influències en la psicologia. Sent aquest juntament amb Max Wertheimer i KurtKoffka, els pioners dins de la Psicologia de la Gestalt. Es descriu així les
principals bases d'aquesta nova perspectiva, la gestalt. També ens dóna la
possibilitat de poder observar la filmació realitzada pel propi Köhler als
micos i en ella es pot visualitzar com després d'utilitzar diverses estratègies
són capaces de trobar la correcta per a poder arribar a la seua meta.
6.- El conductisme (Parts 1-3)
En aquest documental, el qual troben dividit en tres parts, ens descriu detalladament les diferents branques del conductisme, conductisme clàssic i conductisme operant. Realitzant una anàlisi detallada de tots els experiments, resultats i principis bàsics desenvolupats al llarg de la seua història. Igual que ens fa una breu presentació sobre els investigadors que han dut a terme tots aquests estudis. Finalment, realitza una síntesi dels recursos i avantatges que ens ha deixat el conductisme en l'actualitat, posant l'accent en l'educació tant d'éssers humans com en animals.
*[URL]: Part 1: http://www.youtube.com/watch?v=zVKdJ6CoqOQ
*[URL]: Part 2: http://www.youtube.com/watch?v=TMivqOIeF2M
7.- Teoria de la ment: ToM tests
Experiment realitzat en Anglaterra per a detectar la Teoria de la ment en xiquets majors i menors de cinc anys. Els menors de 5 anys en molts casos no aconsegueixen encara posar-se en el lloc d’altra persona, i els majors de cinc anys ja han desenvolupat la capacitat per inferir en el pensament dels altres.
Experiment realitzat en Anglaterra per a detectar la Teoria de la ment en xiquets majors i menors de cinc anys. Els menors de 5 anys en molts casos no aconsegueixen encara posar-se en el lloc d’altra persona, i els majors de cinc anys ja han desenvolupat la capacitat per inferir en el pensament dels altres.
Altres experiment realitzat amb figures geomètriques en moviment revela que
les persones tractem d’inferir i donem implicació social a allò que observem.
Persones amb Autisme i Asperger no poden detectar aquestes implicacions
socials, ja que el dèficit més important d’aquests trastorns està associat a la
cognició social. Les reaccions emocionals internes que desenvolupem davant del
dolor dels altres per tal d’ajudar-los, l’empatia, és clau per a la
supervivència de l’espècie.
*[URL]: http://www.dailymotion.com/video/xpug3q_teoria-de-la-mente-tom-tests-facundo-manes_school?search_algo=2#.US3dWzDZb0c
*[URL]: http://www.dailymotion.com/video/xpug3q_teoria-de-la-mente-tom-tests-facundo-manes_school?search_algo=2#.US3dWzDZb0c
8.- Teoria de la ment
Es tracta d’un experiment amb una xiqueta de tres anys i amb un xiquet de
cinc anys que tracta veure quan s’és capaç d’observar les coses des del punt de
vista dels altres, traure deduccions dels pensaments d’altres, i identificar
l’engany. Es conclou que als tres anys un xiquet és incapaç d’atribuir accions,
motivacions, i opinions a altres. L’etapa de 4 anys és la línia divisòria on
comença a sorgir la capacitat de penetrar en la ment dels altres, i finalment
als cinc anys ja es desenvolupa l’anomenada teoria de la ment. Aquesta és una
característica que diferència la nostra ment de la ment del ximpanzé, ja que
fins ara ningun d’aquests ha sigut capaç de superar una prova d’atribució de
falsa creença que un xiquet de cinc anys sí és capaç de superar.
*[URL]: http://www.dailymotion.com/video/x83lsn_teoria-de-la-mente_school#.US8xbDDZb0d
ARTICLES
* González, F. (1993-1996). Acerca de la metacognición. Paradigma Universidad
Pedagógica experimental Libertador, VOL. XIV al XVII
* Gracia Blanco, M., & Castelló
Tarrida, A. (2002). Aproximación a los orígenes de la Psicología Cognitiva del
pensamiento. Revista de psicología General y Aplicada ,55 (4), 515-539.
* Peña Correal, T.E.
(2010). ¿Es viable el conductismo en el siglo XXI?. Dialnet, 16(2), 125-130.
Tirapu-Ustárroz ,J., Pérez-Sayes ,G.,& Erekatxo-Bilbao,M., Pelegrín-Valero, C. (2007). ¿Qué es la Teoría
de la mente?, 44(8), 479-489.
BILIOGRAFÍA
* Carretero ,M. i Asensio, M. (2004). Introducción. En M. Carretero i M.
Asensio (Segunda edición), Psicología del Pensamiento. (pàgs. 13-35). Madrid:
Alianza Editorial.
* De Vega, M. (1994). Introducción a la psicología Cognitiva. Madrid: Alianza
Editorial.
* Garnham, A. Y Oakhill, J. (1996). Manual de Psicología del Pensamiento.
Madrid:Paidós. Cap. 1
* Humphrey, G. (1978). Psicología del pensamiento. Teorías e
investigaciones. México: Trillas.
* Siemens, G. (2007). Connectivismo: Una teoría de aprendizaje para la era
digital.
No hay comentarios:
Publicar un comentario